Una versió íntegra de la cançó de Gironella, la trobem en la següent referència bibliogràfica:
- Colomer, M; d'Albàsola, C. "El ball cerdà de Gironella". A: Trencadansa. Quaderns monogràfics de divulgació folklòrica. Núm. 2 (2001).
A Gironella,
que és vila molt bella,
hi ha una donzella
que a mi em fa penar.
Si els seus ho volen,
se n'aconsolen,
desitjaria
poder-m'hi casar.
Jo vaig i vinc
per la vora, vora de l'aigua;
jo vaig i vinc
per la vora, vora del riu.
Rosa, Roseta,
ara com sempre,
Rosa, Roseta
l'amor me'n teniu.
La vostra cara
és una primavera
un jardí n'era
de totes les flors.
De les donzelles
sou la més bella;
no hi ha altra estrella
comsenblanta a vós.
Una roseta
teniu a la cara;
una a la cara
i una altra en el front.
Els vostres ulls
són dos estrelles
que m'enlluminen
a la fi del món.
|
Els vostres ulls,
cabells i orelles;
pits i mamelles,
me'n tenen lligat;
Les vostres trenes
ne són cadenes
que me n'arrastren
sense pietat.
Quan jo hi venia,
a la rectoria
m'hi divertia
tant com podia;
la gent parlava
de nosaltres dos.
Per Sant Andreu
a la plaça ballen;
gentil Roseta,
divertim-s'hi bé;
Potser serà
l'última vegada,
gentil minyona,
que amb vós ballaré.
Quan jo hi passava,
al pla de Corbera,
giro endarrera
I em poso a plorar.
Dic: -Adéu, vila!
Dic: -Adéu, nina!
Tu n'ets la causa
si me'n tinc d'anar.
|
Una versió més curta i lleugerament diferent la trobem en la següent referència:
- V.V.A.A. "Arrels. Viles i Pobles". Vol IV. Ed. Mateu. Barcelona, 1985.
A més, explica:
a la comarca del Berguedà fou molt coneguda la cançó "Roseta de Gironella", amb la tonada de la qual es celebraven ballades a diversos aplecs de la contrada; en ocasions, les dones que feinejaven pel camp la utilitzaven també com a base d'una mena de dansa de caire màgico-mimètic en què, agafades de dues en dues per la cintura, saltaven i giravoltaven al so d'aquesta cançó popular
.
Popularment, les estrofes que es coneixen són més poques i en una versió diferent d'aquestes dues anteriors:
A Gironella
una vila molt bella,
n'hi ha una donzella
que a mi em fa penar.
Si els seus ho volen,
se n'aconsolen.
Desitjaria
poguer-m'hi casar.
Jo en vaig, en vinc
de la vora, vora de l'aigua;
jo en vaig, en vinc
per la vora, vora del riu.
Ara i com sempre,
Rosa, Roseta,
ara i com sempre,
l'amor manteniu.
|
Quatre vegades la n'he demanada,
quatre vegades que m'han dit que no.
Quatre vegades, quatre carbasses...
Déu en conservi la bona llavor.
Jo en vaig, en vinc...
Quan ja en passava pels plans de Corbera,
me'n giro enrere i em poso a plorar:
Ai, adéu vila, ai adéu nina...
Tu n'ets la causa si me'n tinc d'anar.
Jo en vaig, en vinc, ...
|
|
RSS